Les TIC i les NEE (Necessitats educatives especials)

Amb aquest títol començo una nova entrada en el meu blog, com bé us vaig explicar des de l'assignatura de UDTIC de la facultat, i per grups de treball ja sigui "on line" o de manera representativa a l'aula s'havia d'escollir un tema a tractar.

Doncs bé, en aquest cas tres companys de classe van escollir la relació que en fan les TIC amb tots aquells alumnes, no obstant iguals a la resta, però amb necessitats educatives especials. De fet tots tres ens explicaven que no havien trobat o encara no existia una teoria que ens expliques com tractar de forma coherent i significativa per l'alumne, aquest fenònem.

Tot i així ells en van dur a terme un seguit d'activitats a l'aula on els oients a la seva sessió vem poder experimentar per uns instant les dificultats amb les que es poden arribar a trobar totes aquestes persones durant la seva vida. Abans d'això però, van enviar per correu dues preguntes de reflexió personal que havíem de contestar tot observant un vídeo, en el que la Nuria era el testimoni que ens explicava com havia canviat la seva vida després d'implantar-se un aparell auditiu que li permetia deixar de ser sorda profunda.

A partir d’aquí les preguntes eren aquestes: https://www.youtube.com/watch?v=BnE0_MdaVws

1.Empatitzes amb les persones sordes?

Des d'una visió personal, considero que és molt difícil empatitzar amb qualsevol persona o situació que mai has experimentat, però és cert que ha de ser complicat transcórrer una quotidianitat similar a la de la protagonista, amb les seves dificultats .Per altra banda, trobaria oportú ajudar-los en tot el que em demanés però principalment la tractaria com una persona més, sense excloure-la de cap situació.

Per acabar dir que considero d'excepcional l'esperit i la capacitat de superació d'aquestes persones, totalment envejable.

2.Com penseu que us sentiríeu si ara de sobte perdéssiu la oïda o si directament no hi haguéssiu sentit mai?

Seguint el raonament de la primera pregunta crec que és difícil de contestar però coneixent-me, seria molt dur i necessitaria de l'ajuda externa de familiars, amics i professionals per tirar endavant, en cas de perdre el sentit de la oïda ara mateix. En el mateix cas si fos de naixement, crec que hauria après a conviure amb aquesta malaltia, si més no m'agafo al testimoni de la Marta: Seria un nen feliç, com tots els nens. 

Finalment crec que certs tipus de situacions com aquestes ajuden a l'espècie humana a valorar tot allò que fem.

Ja per concloure dir que la seva posada en escena va anar molt bé i que l'activitat va ser molt significativa i basada en l'experiència que comporta aquests tipus de malalties o transtorns. 

A l'escola, diversitat!

Sharisme: Creative Commons.

D'entre l'ampli ventall d'activitats dutes a terme l'aula de UDTIC, voldria fer esment i destacar la feina feta per l'Arnau Morales i la Francesca Llurba, on ens presentaven el Sharismes. Bé per no extendre'm en tota la seva presentació em voldria centrar en un tema en cocnret: CREATIVE COMMONS.

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre que permet a tots aquells creadors d'alguna obra en concret, puguin compartir-la amb les concidcions legals que ells desitgin. A més a més Creative Commons els ofereix als seus clients una sèrie de possibles llicències que s'adapten als interessos dels autors.

En aquest link que trobeu a continuació hi ha tot tipus d'informació sobre les possibles llicències a triar

Personalment considero que és important compartir informació per tal que tots en poguem treure un aprenentatge, és evident però que ningú està obligat a fer-ho i no es tracta d'això tampoc. Tot i així les empreses similars a Creative Commons, són empreses que faciliten a molta gent aquest procés de donar i rebre informació d'una manera cooperativa i gratuïta. A més a més permet al client escollir tot un llistat de llicències per oferir el seu producte a la resta de personal de la manera més apropiada que el protagonista consideri.

No és una obligació però compartir és viure. 

Feina d'educar.

Des de la Universitat se'ns ha demant la lectura del llibre Feina d'educar, amb la intenció d'extreure'n un aprenentatge, d'un cas real, per el nostre futur professional.

Vull descatar en concret un apartat del capítol III, ja que considero que com a mestre s'ha d'aplicar a les nostres aules en el dia a dia.

En aquest capítol Josep M. Puig ens parla de les relacions amb els infants i les rutines de l’aula tot posant exemples de la pròpia aula que defineix en el seu llibre. D’aquest magnífic capítol em quedo amb dues paraules clau, que vull començar a experimentar en la meva estada a pràctiques. És cert però que abans de llegir-les o conèixer-les de ben segur i n’estic convençut que les vaig posar en pràctica, però arribats a aquest punt crec que tant les reunions com els encontres, aquestes són les paraules clau de les que us parlava amb anterioritat, formen part indiscutible de l’educació i la relació humana dins i fora de l’aula.

Referint-me a la meva aula de 5è i 6è de primària del ZER Pont trencat, considero d’essencialmostrari molta atenció en aquest capítol. Tot i ser tant sols dotze alumnes, sis de cinquè i sis de sisè respectivament, hi ha en gran part alumnes que requereixen de l’atenció del mestres degut a la manca d’afectivitat que tenen dels seus pares o familiars. A més a més la classe és força moguda i en gran part es busca cridar l’atenció. Parlant amb la tutora, la Cristina, me n’he assabentat d’alguns dels problemes de certs infants, és aquí on recau el meu paper de buscar i realitzar encontres, és evident que no tant sols als alumnes amb característiques familiars negatives sinó buscar un equilibri igualitari entre tots i cadascun dels infants, ja que cada un és un món diferent.

Vull remarcar una frase textual del mateix llibre: Provocar un encontre es dirigir-se a una altra persona amb la intenció d’establir-hi una relació orientada a assolir uns objectius. Pàg 75 Capítol 3. Finalment des de l’escola cal treballar perquè el nen reflexioni i comprengui el que s’està dient en els encontres o en les reunions, de ben segur que en sortirà reforçat.

Cal tenir en compte que els exemples que he posat fan referència a l'aula on he estat fent la meva estada de pràctiques corresponent al primer període de tres setmanes del 3 curs del Grau d'Educació Primària a la Universitat Ramón Llull. L'escola en concret és: El Pont Trencat a Santa Maria de Palautordera (Vallés Oriental)

Personal Learnin Environtment

1.Un Entorno Personal de Aprendizaje (en inglés: Personal Learning Environment, PLE) es un sistema que ayuda a los estudiantes a tomar el control y gestión de su propioaprendizaje. Jordi Adell¹ los define como "Un enfoque del aprendizaje".

Linda Castañeda y Jordi Adell² definen un PLE como "el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender".

En el PLE de cada persona, se integran las experiencias que configuraron sus aprendizajes en la educación formal y las nuevas experiencias facilitadas por las tecnologías de la Información.

1. http://es.wikipedia.org/wiki/Entorno_Personal_de_Aprendizaje

Considero aquesta definició molt interessant i molt bona, breu però entenedora, a l'enllaç es pot trobar més informació al respecte.

Personalment crec que la societat activa a la xarxa ha de disposar d'un PLE ja que a partir d'aqui pots controlar tot allò que segueixes, comparteixes, emmagatzemes... amb total seguretat. És cert que requereix d'una constància, ja que, mai pares de conèixer noves pàgines o aplicacions, si ets actiu, del teu interès.

És per això que penso que no arribo a les expectatives que requereixen tenir un PLE, perquè tampoc sóc la persona més activa en la xarxa, però si que trobo molt interessant saber en tot moment en quins llocs estic o deixo d'estar registrat.

Ara mateix i des de l'Universitat (URL) el professor de UDTic ens ha proposat realitzar un PLE i compartir-lo amb els companys, la majoria estan en procés i no estan acabats, degut a això el professor va llençar una pregunta a l'aire:Creieu que us serà útil aquest PLE?   

Nose fins a quin punt arribaré a desenvolupar el meu PLE però ser que no serà un procés constant, però si que estic conveçut que mica en mica i a passos de formigueta aniré aprofitant-lo de ben segur.

A continuació us en penjo una fotografia...

Generació APP

Generación APP escrit per Howard Gardner i Katie Davis afirma que la joventut actual viu inmersa en el món digital, tot abordant tres temes crucials dels adolescents com són la identitat, la intimitat i la imaginació, tot això fonamentat i argumentat a partir de investigacions i entrevistes a joves o grups d'estudiants universitaris (o no).

El primer que més em va cridar l'atenció del llibre és la referència que aquest en fa a les persones "app dependents" i a les persones "app competents. Llegit d'aquesta manera podem no entendre res, però si se'n fa la lectura del llibre es pot observar clarament la diferència. La persona dependent de les app's és aquella persona que, com bé diu la paraula depen d'elles, o està subordinat, és a dir limiten o determinen els nostres actes, en canvi, per altra banda, els app's competents són totes aquelles persones que saben utilitzar i li troben una lògica a fer ús de qualsevol app que trobin interessant, sense ser aquesta la que domini a la persona. 

Seguidament i més endavant ens parla de la pantalla del smartphone com a una identitat personal. En aquest aspecte estic totalment d'acord amb els escriptors del llibre, ja que, a partir d'aquesta pantalla, sense ni tan sols coneìxer a la persona en concret, pots observar i veure quins són els seus interessos, quines són les seves aficions i quines aplicacions utilitza o deixa d'utilitzar. Em resulta molt fort que sense saber ni el nom de la persona, que et podries trobar un dia asseguda al seient del teu costat del tren o autobús, puguis arribar a conèixer amb un simple cop d'ull, evidentment no del tot, a una persona o si més no puguis jutjar si amb ell/a t'entendries o mantindries una relació. 

És per això i ja per acabar, que penso, que en molts casos les aplicacions esborren del nostre interior la capacitat de socialitzar-nos cara a cara amb total confiança i seguretat,. Ens aprofitem d'elles per tal d'insinuar o dir coses que no sabem o no ens atrevim a dir-les en persona perquè desconeixem les repercusions que podrien tenir. Ens aferrem a Facebook, Watsapp, Snapchat, entre d'altres per tal de crear-nos una identitat diferent a la que realment tenim.

Finalment crec que és necesserai en molts casos ser una persona activa en la xarxa per tal de contrastar informacions i aprendre dels altres, però sense descuidar que el que realment som ho portem a dins i cal exterioritzar-ho, no plasmar-ho en un mur, en una piulada o en un missatge de text. 

Comencem!

Aquest nou bloc anirà destinat a tot allò que pugui aprendre d'ara en endevant en l'àmbit educatiu, amb l'intenció de compartir i transmetre tot tipus d'informació i aprenentatges ja siguin universitaris o externs a aquests.

"Nunca consideres el estudio como una obligación, sino como una oportunidad para penetrar en el bello y maravilloso mundo del saber." Albert Einsten (1879-1955)

Fins aviat!