Amb aquest títol
començo una nova entrada en el meu blog, com bé us vaig explicar des de
l'assignatura de UDTIC de la facultat, i per grups de treball ja sigui "on
line" o de manera representativa a l'aula s'havia d'escollir un tema a
tractar.
Doncs bé, en aquest
cas tres companys de classe van escollir la relació que en fan les TIC amb tots
aquells alumnes, no obstant iguals a la resta, però amb necessitats educatives
especials. De fet tots tres ens explicaven que no havien trobat o encara no existia
una teoria que ens expliques com tractar de forma coherent i significativa per
l'alumne, aquest fenònem.
Tot i així ells en
van dur a terme un seguit d'activitats a l'aula on els oients a la seva sessió
vem poder experimentar per uns instant les dificultats amb les que es poden
arribar a trobar totes aquestes persones durant la seva vida. Abans d'això
però, van enviar per correu dues preguntes de reflexió personal que havíem de
contestar tot observant un vídeo, en el que la Nuria era el testimoni que ens
explicava com havia canviat la seva vida després d'implantar-se un aparell
auditiu que li permetia deixar de ser sorda profunda.
A partir d’aquí les
preguntes eren aquestes: https://www.youtube.com/watch?v=BnE0_MdaVws
1.Empatitzes amb les
persones sordes?
Des d'una visió
personal, considero que és molt difícil empatitzar amb qualsevol persona o
situació que mai has experimentat, però és cert que ha de ser complicat transcórrer
una quotidianitat similar a la de la protagonista, amb les seves dificultats .Per
altra banda, trobaria oportú ajudar-los en tot el que em demanés però
principalment la tractaria com una persona més, sense excloure-la de cap
situació.
Per acabar dir que
considero d'excepcional l'esperit i la capacitat de superació d'aquestes
persones, totalment envejable.
2.Com penseu que us sentiríeu si ara de sobte perdéssiu la oïda
o si directament no hi haguéssiu sentit mai?
Seguint el raonament de la primera pregunta crec que és
difícil de contestar però coneixent-me, seria molt dur i necessitaria de
l'ajuda externa de familiars, amics i professionals per tirar endavant, en cas
de perdre el sentit de la oïda ara mateix. En el mateix cas si fos de naixement,
crec que hauria après a conviure amb aquesta malaltia, si més no m'agafo al
testimoni de la Marta: Seria un nen feliç, com tots els nens.
Finalment crec que certs tipus de situacions com aquestes
ajuden a l'espècie humana a valorar tot allò que fem.
Ja per concloure dir que la seva posada en escena va anar molt bé i que l'activitat va ser molt significativa i basada en l'experiència que comporta aquests tipus de malalties o transtorns.
A l'escola, diversitat!
